Hi ha paisatges que s’expressen sense necessitat de paraules. A Castelló, un d’ells és el de les oliveres mil·lenàries, arbres que han travessat generacions i que formen part tant de la memòria dels pobles com de la seua economia i del seu patrimoni natural. La Diputació Provincial de Castelló recupera ara aquesta mirada amb la reedició de ‘Olivos de Castellón. Paisaje y cultura’, publicada originalment fa dues dècades
La vicepresidenta provincial, María Ángeles Pallarés, ha reivindicat el valor d’una obra que permet “conéixer, valorar i protegir un dels grans tresors naturals, culturals i paisatgístics de la nostra província”. La nova edició recupera l’esperit de l’original i posa novament en circulació un treball que conjuga divulgació, fotografia i coneixement científic.
El llibre reuneix els treballs fotogràfics de Pascual Mercé i els textos de Fina Gonell, Bernabé Moya, Arturo Oliver i Ferran Olucha. Les prop de dues-centes imatges converteixen els troncs, les arrels i les copes d’aquests arbres monumentals en protagonistes d’un paisatge que és alhora natural i cultural. L’obra aborda, des de diferents perspectives, la biologia i la morfologia de les oliveres, però també el seu cultiu i explotació.
La publicació va ser declarada en el seu moment d’Interés Turístic Nacional pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en reconeixement a un projecte que unia l’excel·lència fotogràfica amb la divulgació d’un patrimoni singular. Per a Pallarés, les oliveres mil·lenàries són “memòria i futur alhora”. Memòria perquè formen part de la biografia dels municipis i de les generacions que han treballat aquestes terres; futur perquè el seu valor transcendeix l’àmbit paisatgístic i pot contribuir al desenvolupament rural, turístic i econòmic.
Aquesta doble dimensió és precisament una de les claus d’un patrimoni que no es limita a l’excepcionalitat dels exemplars. L’oliverar forma part d’una cultura del territori construïda al llarg del temps, vinculada als cultius, als oficis, a la gastronomia i a les formes de vida dels pobles. La seua conservació, per tant, també planteja el repte de mantindre actius els espais rurals i generar noves oportunitats al voltant d’aquest patrimoni. “Volem que el patrimoni de l’olivar segueixi en ús, siga motor i obtinga el reconeixement com a eix que ordena economies locals, defineix paisatges, inspira arquitectures, alimenta una gastronomia d’excel·lència i consolida una identitat compartida”, ha assenyalat Pallarés.
La reedició de ‘Olivos de Castellón. Paisaje y cultura’ recupera així un llibre de referència i, sobretot, proposa tornar la mirada cap a uns arbres que són molt més que testimonis d’un passat remot: són part de la identitat de Castelló i un actiu viu per imaginar el futur del seu territori.