Francesc Server Mut signa una novel·la magnètica sobre la creació, la identitat i els límits de la literatura.
La literatura valenciana incorpora una nova veu d’enorme ambició narrativa amb Maièutica, de Francesc Server Mut, obra guanyadora del Premi Lletraferit de Novel·la 2025. L’obra, que combina reflexió metaliterària, retrat generacional i exploració psicològica
Amb una escriptura precisa, hipnòtica i d’una extraordinària densitat cultural, Maièutica narra la relació entre Pau Salvà, un jove aspirant a escriptor, i Lluís Belda Mistral, un novel·lista carismàtic, brillant i corrosiu que es convertirà en el seu mestre, model i condemna. A través d’esta relació fascinant i plena de tensions, la novel·la s’endinsa en qüestions universals: què significa escriure?, quin preu té la creació artística?, fins a quin punt la literatura pot convertir-se en una forma de vida o de destrucció?
Server Mut construeix una obra d’una gran intel·ligència narrativa, on el lector avança entre converses memorables sobre art, fotografia, música, filosofia i escriptura, mentre observa el procés de formació —i deformació— d’una consciència literària. En eixe sentit, Maièutica dialoga amb grans novel·les sobre l’aprenentatge i la creació artística, però ho fa des d’una mirada plenament contemporània i arrelada a la realitat valenciana.
La novel·la destaca també per la seua extraordinària capacitat atmosfèrica. La València retratada per Server és urbana, culta, decadent, magnètica i profundament recognoscible: cafeteries de Russafa, passejos erràtics per Ciutat Vella, converses interminables sobre Bolaño, Kundera o Cartier-Bresson, bars de Benimaclet i pisos convertits en santuaris artístics conformen un univers literari d’una força visual i emocional excepcional.
Un dels grans encerts de Maièutica és la construcció del personatge de Lluís Belda Mistral, probablement una de les figures més poderoses i memorables aparegudes recentment en la narrativa valenciana. Seductor, lúcid, despietat, vulnerable i contradictori, Belda Mistral encarna alhora el mite de l’intel·lectual total i la tragèdia íntima de qui viu devorat per la necessitat de comprendre i narrar el món.
Però Maièutica no és únicament una novel·la sobre literatura. És també una reflexió incisiva sobre les aspiracions d’una generació formada entre la precarietat cultural, l’excés de referents i la necessitat desesperada de trobar una veu pròpia. El llibre parla del desig de transcendir, de la inseguretat, de la síndrome de l’impostor, de la construcció de la identitat i del vertigen que provoca qualsevol vocació autèntica.
El jurat del Premi Lletraferit va reconéixer en Maièutica una obra “d’enorme ambició literària i altíssima qualitat estilística”, capaç d’unir profunditat intel·lectual i intensitat narrativa sense renunciar mai a l’emoció. La novel·la confirma a Francesc Server Mut com un autor amb una veu pròpia, madura i plenament contemporània.
Amb ecos de Roberto Bolaño, Vila-Matas o Kundera, però amb una personalitat absolutament singular, Maièutica és una d’eixes rares novel·les que no només es lligen: es viuen, s’habiten i continuen ressonant molt després de l’última pàgina. Una obra destinada a generar debat, lectures crítiques i, sens dubte, moltes converses.