La primera campanya del Pla d’Investigació Arqueològica a l’Illa Grossa documenta fragments ceràmics dels segles VII-VI aC, nous abrics, gravats rupestres i estructures vinculades a diferents períodes històrics
Fragments de ceràmica del Ferro Antic, datats entre els segles VII i VI aC, formen part de les principals troballes de la primera campanya del Pla d’Investigació Arqueològica desenvolupat a l’Illa Grossa de les Columbretes. Els treballs han permés identificar i catalogar 44 elements d’interés patrimonial i aporten noves dades sobre la presència humana a l’arxipèlag al llarg de la història.
La campanya ha estat dirigida pel Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Jaume I (UJI), i amb la participació de l’empresa Estrats, Treballs d’Arqueologia S.L.
Els 44 elements localitzats es distribueixen entre el Promontori Nord, la Zona Central i el Promontori Sud de l’Illa Grossa. Entre estos hi ha abrics amb sedimentació, canals i altres elements relacionats amb l’aprofitament de l’aigua, construccions de pedra en sec, gravats rupestres i vestigis vinculats al patrimoni industrial i al far.
Ceràmica de fa més de 2.600 anys
Una de les troballes més significatives correspon als fragments ceràmics atribuïts al Ferro Antic, entre els segles VII i VI aC, localitzats a l’extrem nord-oest del Promontori Sud i al costat d’una sendera amb escales tallades a la roca.
Les peces es troben ara en procés d’estudi als laboratoris del Servei d’Arqueologia. La seua anàlisi pot aportar nova informació sobre la freqüentació de les Columbretes durant la protohistòria i ajudar a precisar quin paper tenia l’arxipèlag en les rutes marítimes del Mediterrani occidental.
La campanya també ha permés georeferenciar i revisar l’abric on el 1990 es va excavar un enterrament medieval. Els estudis antropològics, les datacions per carboni 14 i les anàlisis d’ADN efectuades posteriorment han determinat que les restes corresponien a un home d’entre 40 i 50 anys, possiblement relacionat amb activitats marineres, que va morir i va ser enterrat a l’illa entre els anys 1041 i 1211.
Les anàlisis indiquen, a més, afinitats genètiques amb poblacions del Mediterrani central i oriental. Els resultats d’esta investigació s’han publicat en el número 42 de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló.
LiDAR i models 3D per explorar l’illa
Les particularitats de l’Illa Grossa, amb zones de difícil accés i una important coberta vegetal, han obligat els investigadors a combinar la prospecció arqueològica sobre el terreny amb noves eines de documentació digital.
L’equip ha utilitzat vols de dron equipats amb sensor LiDAR, una tecnologia que permet obtenir informació detallada del relleu i detectar estructures que poden quedar ocultes per la vegetació. A partir dels treballs també s’han elaborat 30 models fotogramètrics en 3D d’alta resolució.
La campanya ha generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics, amb un volum d’informació d’uns 453 GB. Esta documentació permet estudiar amb més precisió les estructures detectades i disposar d’un registre digital del patrimoni de l’illa.
La combinació de les dades LiDAR amb les prospeccions terrestres ha servit per documentar elements de l’enginyeria hidràulica tradicional, construccions de pedra en sec, gravats rupestres i vestigis relacionats amb el far i altres activitats desenvolupades a l’Illa Grossa.
Els resultats dibuixen així una ocupació i freqüentació de les Columbretes que abraça períodes molt diferents, des de la protohistòria fins a l’època contemporània, en un enclavament que per la seua situació va poder actuar en diferents moments com a punt de referència, refugi o escala per a la navegació. La campanya ha comptat amb el suport de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de la Reserva Natural de les Illes Columbretes. Les actuacions han estat autoritzades per la Direcció General de Patrimoni Cultural i s’han desenvolupat d’acord amb les mesures de protecció ambiental de l’arxipèlag.