El film, que va passar per Venècia i ha començat a recórrer festivals europeus, es divideix en tres capítols independents però connectats per una mateixa pregunta: què queda de la relació pare-fill/a o mare-fill/a una vegada que han crescut i s’han adonat que, en realitat, ho desconeixen tot dels seus progenitors
A la seua última obra, Father Mother Sister Brother (2025), Jarmusch planteja tres relats breus a través dels quals explora, amb la ironia habitual del director novaiorquès, el buit que es queda entre pares, mares i fills i filles quan aquest últims ja s’han fet grans i han muntat la seua pròpia vida.
La primera història, Father, es desenvolupa a les afores d’un poble rural de Nova Jersey. Dos germans, Jeff (Adam Driver) i Emily (Mayim Bialik, The Big Bang Theory), condueixen sota la neu per visitar el seu pare, interpretat per un Tom Waits envellit i ple de picardia. Waits viu en una casa que sembla treta d’una cançó folk -fingint pobresa-, mentre amaga petits luxes que els fills descobreixen amb sorpresa. El que comença com una visita de compromís acaba convertint-se en un ball incòmode de mentides pietoses i afecte distant.
La segona peça, Mother, ens porta a Dublín. Dues germanes, Timothea (Cate Blanchett) i Lilith (Vicky Krieps), visiten la seua mare, una escriptora rica i autoritària a qui dona vida una sensacional Charlotte Rampling. La reunió anual al voltant d’una taula de te es converteix en un ritual de silencis carregats, mirades que ho diuen tot i petites competicions per l’aprovació materna. Rampling, amb la seua elegància glacial, domina cada pla sense necessitar quasi paraules. L’humor naix precisament del que no es diu i queda entre línies.
La tercera història, Sister Brother, és la més poètica i potser la que aborda més profunditat. A París, dos bessons interpretats per actors encara poc coneguts pel gran públic tornen a la casa de la infància, on continua vivint la seua mare, una figura anònima i discreta. Ací no hi ha estrelles: només la càmera de Jarmusch observant amb tendresa com els germans recorren habitacions plenes de records, objectes i silencis que, de sobte, es tornen plens de significat. Jarmusch filma el buit familiar després de l’emancipació. No hi ha grans confessions ni abraçades finals. Només la realitat: que els pares i els fills, un dia, es converteixen en quasi desconeguts que s’estimen però ja no saben com. La banda sonora és el fil que uneix les tres històries. El director, fidel al seu estil minimalista, situa el pes emocional en tot allò que no es diu.
Els primers dos relats naveguen per silencis incòmodes; el tercer, en canvi, deriva cap a una poesia serena i inesperada.Father Mother Sister Brother és una pel·lícula petita, discreta i profundament humana. Però en sortir del cinema et fa reflexionar sobre la próxima vegada que trucaràs o aniràs a veure als teus pares o mares, o elles i ells et truquen a tu. Jarmusch afirmava en una entrevista recent, «la família no s’escull… i per això mateix fa tant de mal i tant de bé alhora». Una petita joia que demostra, una vegada més, que el cinema no necessita grans accesoris per tocar-nos ben endins.
Dia: 28 i 29 de març
Hora: 19.00h
Preu: 3€
Direcció: Jim Jarmusch
Intèrprets: Tom Waits / Adam Driver /Mayim Bialik / Cate Blanchett / Vicky Krieps/ Charlotte Rampling / Indya Moore / LukaSabbat / Sarah Greene / Françoise Lebrun
Idioma: Castellà
Duració: 110 min