Les 20:00 hores, a l’estiu, és un bon moment per establir reunions, recobrar, reprendre -o, descobrir- persones que estableixen amb la cultura, dins del seu ampli marc, un lligam que actua com a engranatge vivencial
Cada any, per aquestes dates, la connexió amb persones d’una banda i l’altra del Sénia recupera tota la magnitud que, com a col·lectiu, respirem de manera natural la resta de l’any. La cita amb el Sopar de Lletres d’Onada edicions ens arrela i ens atorga un significat comunitari, d’equip o, si més no, de família. El Tancat de Codorniu va ser, novament, l’emplaçament que va acollir la cita, que reunia a 180 persones. Un espai amb gastronomia d’aquí i amb un entorn harmònic que invita a gaudir i que recull converses de calibratge més íntim que, com els bons vins, milloren amb el pas del temps.
L’homenatjat en ocasió del desè aniversari del Sopar era Manel Ollé. Un home que és una capsa de sorpreses, amb diferents sediments. Escriu perquè s’estima la llengua i, especialment, els mots singulars i rellevants que ens atorguen caràcter, però, també, recull llavors per preservar la riquesa vegetal, però, també, ha heretat l’ofici d’elaborar vi -el seu pare era boter-, ampolles del qual vam poder gaudir durant el sopar. I tot revestit d’aquella pàtina de satisfacció barrejada amb discreció, com si dubtés que aquell homenatge fora precís, “visc aquest homenatge amb una gran responsabilitat”.
Ollé, a més dels títols ja publicats, actualment està finalitzant la tercera part d’una trilogia que clourà el cicle i que podran veure la llum en pròximes temporades, quan estiguen “ben lligades i ben resoltes”.
A banda del merescut homenatge a Ollé, la trobada combregava a diferents veus dins de la polifonia de lletraferits del territori en un recorregut geogràfic ampli i extens. Enguany autores i autors -al voltant de 60-, que han publicat amb el segell editorial mostraven els seus llibres i ens feien cinc cèntims dels diferents argumentaris. També assistien representants polítics, membres de l’associacionisme cultural i persones vinculades a aquesta celebració que recull ciència, literatura, poesia -per descomptat-, il·lustració, comunicació, fotografia i tot un llarg etcètera de persones amb consciència i sensibilitat que construeixen des de diferents àmbits tot l’univers Onada.
Les imatges, taula per taula, i els parlaments i laudatios van servir d’estímul expressiu per a interconnectar i vincular les sensacions. Agermanats entorn d’Onada, que ha permès establir una xarxa de connexions territorials i personals que ja pertanyen a casa nostra, que ja són tan nostres -i tan estimades-, com els mots que ens arrelen.
