‘Fischer’: la memòria com a espai escènic

El pes de l’evocació i la idea de les coses

 

 

La preestrena de  “Fischer, per a grup de cambra i actriu” tindrà lloc a Amposta, el dia 15, i a Benicarló, (Mucbe), el dia 16. Signat per noms consolidats i amb reconeguda solvència, la proposta navega en un espai on música, dansa i paraula conflueixen per donar forma a  un artefacte híbrid que neix de la paraula d’Anna Fonollosa, es desplega amb la coreografia de Dory Sánchez, compta amb la direcció escènica i interpretació de Clara Cols, l’excel·lència musical d’Inés Borràs, Leo Tejedor, Fàtima Hidalgo, Quico Àvila,  i se signa amb la composició i direcció musical de Juanjo Villarroya. Una trobada entre disciplines que pretén recórrer un camí: el que va de l’objecte a la idea de l’objecte, de la cosa a la imatge que en perdura, de la casa al record de la casa/llar

 

 

 

L’obra parteix d’una reflexió profunda sobre com percebem el món i com el record el transforma. La seua arquitectura escènica s’articula en tres parts que ressegueixen el pas del temps i la metamorfosi de la matèria, del pes a la lleugeresa, del mite a la història i, finalment, al record.

La primera part, Ara, s’obre amb una presència densa, gairebé tel·lúrica. Els sons evoquen un món encara lligat a la gravetat, a la permanència de les coses. És l’inici d’un viatge que comença en la matèria i s’encamina cap a la idea. En la segona part, Adés, tot s’alleugereix.  Aquesta secció ens parla de la història —del moment en què les coses adquireixen sentit a través del temps i de les seues connexions.

La tercera part, Ara i Adés, mira enrere i cap endins. És la memòria la que pren el protagonisme, una memòria que no és lineal ni fidel, sinó fragmentada. Els motius es reinventen, com la pròpia experiència del record: el que un dia vam viure i el que avui creiem haver viscut.

L’obra es presenta, així, com un espai de diàleg entre disciplines i percepcions, i, especialment, incideix al voltant de com convertim la realitat en record i el record en identitat. Una proposta que ens convidarà a contemplar—i a escoltar— d’una altra manera.

 

 

Comparteix