“Es gira i, per un segon, li fa l’efecte que la distància que la separa del vestíbul s’ha duplicat i que el mantell de silenci avança cap a ella amb la boca d’ombra oberta de bat a bat. Un silenci terrorífic que li permet sentir sorolls quasi imperceptibles a l’orella humana i que la impulsa a taral·lejar la cançó de bres que li cantava la mare per allunyar la por”.
Aquest és un paràgraf de l’últim llibre d’Anna Moner, publicat per Amsterdam llibres i que compta amb una coberta amb disseny compartit: Anna Moner i Sebastià Carratalà. A través d uns personatges magnétics i d un univers inquietant i hipnòtic, Moner ens revela els mecanismes mentals d un assassí en série, un desconegut que es veu reflectit en la figura del Minotaure i obsessionat amb el gust de la pell, les olors i les reaccions fisiològiques a la por. Els assassinats, que comparteixen tots un element ritual esgarrifós, conduiran a l autoproclamat Minotaure a una veu en concret, una veu d aparença débil que amaga un secret inquietant.
L’obra ha estat guardonada amb el Premi a la Millor Novel·la del Festival València Negra 2024
Anna Moner
(Vila-real, la Plana Baixa) és escriptora i artista plàstica. Llicenciada en Història de l’Art. Forma equip artístic amb Sebastià Carratalà i la seua obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a València, Castelló de la Plana, Vila-real, Alcoi, Alzira, Sevilla, Madrid, Nantes, Bordeus i París. Ha publicat una vintena de relats en diversos reculls i col·leccions, l’assaig Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica 2016) i les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l’Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015) i La mirada de vidre (Premi Ciutat d’Alzira 2018). Col·labora en diferents periòdics i revistes, com ara Diari La Veu, Lletraferit, El món d’ahir, El Temps de les Arts, Levante-EMV o Cartellera Túria, i en la ràdio d’À Punt Mèdia. És coordinadora de l’Institut d’Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim.