L’Espai d’Art Contemporani de Castelló presenta l’exposició individual de l’artista Candice Breitz. L’artista, nascuda a Johannesburg, ocupa la sala de l’EACC amb una sèrie d’obres que exploren com el culte a les celebritats, l’omnipresència de les xarxes socials i els sistemes de privilegi blanc s’utilitzen com a eines que competeixen per captar la nostra atenció
Coneguda per les seues instal·lacions de vídeo multicanal i la seua fotografia, Candice Breitz treballa amb els llenguatges de la cultura de masses per a posar en relleu el control que exercixen sobre la nostra percepció de la realitat i la nostra empatia cap als nostres semblants.
A través del collage, l’edició, la fragmentació i l’apropiació, recorrent en gran manera al repertori visual i auditiu de l’anomenada cultura «popular», analitza com els mitjans de comunicació controlen i competeixen amb estratègies per a captar la nostra atenció en un mercat de la informació que fetitxitza la fama i s’alimenta de l’entreteniment.
El seu art evoca així els perills de la desinformació en un moment en què les nostres narratives estan modelades per algorismes, marcades pels nostres clics i comentaris en les xarxes socials i desvinculades de les realitats urgents del món.
L’exposició consta de les següents obres:
TLDR: videoinstal·lació en la qual es compta la batalla ideològica que va enfrontar feministes contra feministes, i l’organització de drets humans Amnistia Internacional contra una incòmoda coalició de destacades actrius de Hollywood i abolicionistes del treball sexual.
Ghost Series: conjunt de 10 fotografies intervingudes amb líquid corrector Tipp-Ex que serveixen com a denúncia del règim de l’Aparheid.
Profile: tres curtmetratges a mode d’autoretrat de l’artista, realitzats en resposta a la seua nominació per a representar Sud-àfrica en el pavelló del país a la Biennal de Venècia.
Digest: videoinstal·lació multicanal que consta de 1.001 cintes de vídeo sepultades i segellades en fundes de plàstic, inspirades en la llegenda de Scheherazade, que reflexiona sobre l’orde patriarcal i el potencial pertorbador i subversiu de la narrativa.
Labour: sis videoinstal·lacions que consisteixen en imatges de parts reals gravades a l’estil documental però a l’inrevés, acompanyades d’un suposat Decret Matricial, els títols del qual fan referència als sis líders populistes més insensibles de principis del segle XXI, tot realitzat amb una clara mirada feminista i un marcat humor àcid.