Des de Traiguera, Càlig i Sant Rafael del Riu, aquest programa, impulsat per l’oficina Pangea, teixeix xarxes de suport per a seixanta-cinc persones procedents de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Romania o el Marroc
Fins al 14 de juny de 2026, aquestes aules continuaran sent un far d’acollida al Maestrat
Amb l’arribada del curs 2025-2026, les Aules d’Acollida de la Mancomunitat del Baix Maestrat han obert les seues portes per esdevenir, un any més, un espai de trobada i transformació per a les persones nouvingudes. Des de Traiguera, Càlig i Sant Rafael del Riu, aquest programa, impulsat per l’oficina Pangea, teixeix xarxes de suport per a seixanta-cinc persones procedents de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Romania o el Marroc. Amb l’objectiu d’aprendre valencià i castellà, aquestes aules no són només un lloc per adquirir llengua, sinó un espai viu on es forgen vincles, es combaten solituds i es construeix comunitat. Des del 15 de setembre, les classes han començat a omplir d’històries els espais cedits pels ajuntaments de la comarca, que hi col·laboren. Seixanta-cinc alumnes, amb orígens que abasten des dels Països Baixos fins a les Filipines, troben en aquestes aules un lloc segur per compartir vivències i aprenentatges. Les sessions, gratuïtes i adaptades a diferents nivells lingüístics, combinen l’ensenyament del valencià i el castellà amb eines per a la integració social i laboral. Però més enllà de la gramàtica i el vocabulari, el que respira en aquests espais és la convivència: “És un lloc on es coneixen, es reconeixen i s’acompanyen”, explica Laura Cano, de l’equip tècnic de Pangea, amb un somriure que destil·la orgull.
Per a molts participants, arribats recentment i amb pocs referents al territori, aquestes aules són molt més que un curs. Són una porta oberta a la confiança, un espai on la paraula esdevé pont i el suport mutu, una força transformadora. “Hi ha persones que arriben sense conèixer ningú, i ací troben una xarxa, una comunitat”, apunta Cano. A Traiguera, per exemple, una dona marroquina comparteix un te amb una companya anglesa mentre practiquen frases en valencià; a Càlig, un jove colombià riu amb un veí belga mentre aprenen a conjugar verbs. Són instants que transcendeixen l’aula i cusen la diversitat al teixit social de la comarca.El president de la Mancomunitat, Juan José Cabanes Ramón, ho té clar: “Aquestes aules són una eina clau per trencar barreres i construir una comarca més inclusiva”. I és que el programa no només ensenya llengües, sinó que fomenta valors com el respecte, la igualtat i la ciutadania activa. Persones de Rossell i la Jana, que es desplacen per assistir a les classes, també formen part d’aquesta aventura col·lectiva, demostrant que la voluntat d’integració no coneix distàncies. Fins al 14 de juny de 2026, aquestes aules continuaran sent un far d’acollida al Baix Maestrat. En un món on les fronteres sovint separen, iniciatives com aquesta recorden que la paraula i l’escolta poden unir. Al capdavall, com diu Cano, “ací no només s’aprèn una llengua; s’aprèn a conviure”.